Escenaris

El pont que comença es preveu d’alt voltatge. Bones condicions meteorològiques i un calendari beneficiós fan preveure afluències massives. Segons Mobilitat, entraran per la frontera més de cinquanta mil vehicles a Andorra, que convertiran les carreteres en un escenari de paciència infinita per als que es vegin obligats a agafar el seu vehicle. El turisme de proximitat, cada cop més seduït per l’atractiu del país –les pistes d’esquí, la natura intacta, les propostes culturals, l’oferta variada–, és una benedicció econòmica, però també una prova de resistència per a la mobilitat dels que treballen. Les franges de màxima afluència, anunciades pels organismes oficials, anticipen cues quilomètriques i aparcaments saturats, la qual cosa farà que qualsevol desplaçament esdevingui una aventura.

Per als residents, la realitat és clara: sortir pot implicar hores de retenció. Davant d’aquest escenari, molts optaran per quedar-se a casa o fins i tot marxar del país per evitar el col·lapse. Aquest fenomen, que es repeteix en quasi cada període festiu, ens porta a una pregunta incòmoda: fins on pot créixer el turisme i, dit de pas, el nombre de ciutadans, sense comprometre la qualitat de vida? Potser ha arribat el moment d’imaginar un model que conciliï prosperitat i fluïdesa.