Un de tants!

Un ciutadà d’origen afganes és, presumptament (adverbi aplicable a discreció arreu del text), l’autor material del tiroteig a tocar de la Casa Blanca de dijous passat. Pel nombre de víctimes mortals -una- el fet no hauria de ser notícia, donada la dinàmica balística dels EUA. Ai las, Rahmanullah Lakanwal, el perpetrador, va ser en el seu dia col·laborador de la CIA a l’Afganistan. Formava part del que s’anomenaven “unitats zero”, forces paramilitars a sou de l’agència. Una “feina” que li va permetre arribar als Estats Units gràcies a un programa oficial -Operació Benvinguts Aliats- creat per protegir persones que havien ajudat els EUA. Ara Lakanwal, servidor dels interessos de l’imperi, establert als Estats Units de Nord-amèrica sota l’administració Biden i a qui la de Trump li va concedir asil com a refugiat polític, ha esdevingut el símbol de la “maldat estrangera”. Un “animal” que “mai no hauria d’haver posat un peu al país” (Trump dixit). És el que té la geopolítica; quan feia feina per a la CIA, Lakanwal era un col·laborador valent; quan arriba als EUA legalment, es converteix en un estranger indesitjable. Qui diu que les paraules no tenen força? Ara Trump l’utilitza com a prova irrefutable que “s’estan infiltrant enemics”. Poc importa el detall que el van portar ells mateixos en avió. Ahir col·laborador necessari, avui terrorista islàmic. Coherència? Ni n’hi ha ni se l’espera quan pots reciclar un associat estratègic a l’exterior, en enemic útil a l’interior. És un win win, o en versió clàssica, Roma no paga traïdors.