Exigències

Al primer cop de vista no podia donar crèdit al que els meus ulls llegien. “Andorra exigeix més ambició a la COP30 i reivindica el seu lideratge climàtic”. Perdoni! Andorra exigint quelcom davant un ens internacional, encara que sigui de les Nacions Unides? Llegida la notícia amb les declaracions del secretari d’estat de Transició Energètica, Transport i Mobilitat, el mot resultava ser un esquer del mitjà (Altaveu, 17/11/25) per obtenir visualitzacions –el que en l’argot anomenen clickbait–. Més tranquil, vaig continuar assabentant-me de la nostra intervenció al COP30, comprovant que la segona part del titular s’ajustava a les declaracions fetes pel SETETM. Es veu que com a país, estem oficialment compromesos amb l’acord de París (COP21, 2015) del qual el que més s’ha fet és celebrar-ne aniversaris. Per si de cas no ho té vostè present, l’acompliment d’aquest acord passa perquè el 2035 els seus signants –mants països excepte els que encapçalen el rànquing contaminador– hagin reduït el 63% les emissions respecte al 2005. Fet directament lligat a limitar a 1,5 °C l’increment mitjà de la temperatura (planetària) pel mateix període. Dir que “tots els països, independentment de la seva mida, han de tenir un paper essencial en la reducció d’emissions” és no tocar de peus a terra. No podem anar donant lliçons de res tenint, com dissortadament tenim, el nostre país. Medi ambient, qualitat de l’aire, contaminacions vàries, etc., estan directament lligades a grues, bolquets, formigó, col·lapse circulatori i serveis saturats. I aquí sí que, teòricament, el govern hi pot fer quelcom. L’actual local, pensa global, entès a l’inrevés.