L’ovni

La virginitat de la muntanya és més dubtosa que la del Julio Iglesias. Que no se sorprengui ningú: històricament la muntanya no ha estat mai un lloc verge aliè als éssers humans. Al contrari, la muntanya ha estat sempre un espai adaptat a les necessitats socioeconòmiques del moment. A la fi de l’imperi romà, per exemple, bona part del Pirineu va desforestar-se intencionadament en un context en el qual les pastures van esdevenir fonamentals. I és clar, ara que això de la ramaderia és història passada i ben passada, hem colonitzat la muntanya amb tot tipus de coses: ginys mecànics per esquiar, bars i cafeteries per als esquiadors, refugis per als excursionistes i... en una darrera fase de la història contemporània, ruqueries de tot tipus i forma per deixar petjada d’un mandat polític i, ensems, per cridar l’atenció dels turistes. No cal fer la llista perquè ràpidament volarien els 1.632 caràcters dels quals disposo, però ja saben a què em refereixo. El darrer exemple el trobem a la Massana, on per 900.000 euros faran un mirador astronòmic i panoràmic, amfiteatre i fita paisatgística en forma d’ovni. En honor, imagino, a tots els extraterrestres que ens han visitat fins ara i que van alçar monuments com les piràmides d’Egipte. Però tranquils, que tinc la solució i no són els referèndums. La solució és acabar amb la limitació dels mandats. Si passem a tenir mandats il·limitats potser tindrem la sort que algú estigui 24 anys al càrrec i així evitaríem que cada quatre o vuit anys vulguin deixar la seva cicatriu al paisatge en forma d’ovni, de fal·lus o de tifa de gos de proporcions bíbliques.