Entry/Exit: culpables?

En els darrers dies he detectat una obsessió insana per culpar Espanya de l’enduriment dels criteris del sistema Entry/Exit a la frontera hispanoandorrana. Cal dir-ho clar: la implementació de l’Entry/Exit no és una decisió del govern espanyol, sinó una obligació per a tots els estats de l’espai Schengen que s’està desplegant amb calendari i requisits tècnics comuns. I, segon punt –important–: si Espanya ha endurit els criteris, no hem d’oblidar que l’origen és per les paraules de la ministra Conxita Marsol el 2023 en aquest diari: “La mà d’obra haurà de buscar pisos fora si al país no n’hi ha.” Unes declaracions poc encertades que van portar l’alcalde de la Seu d’Urgell a qualificar-les, via roda de premsa, d’inacceptables, i és totalment comprensible. Empatitzem: ens agradaria que els treballadors que acaben la seva feina a la Seu decidissin instal·lar-se irregularment a Andorra aprofitant els nostres serveis públics? Evidentment, no. Per tant, no busquem culpables on no n’hi ha. Al Regne Unit, quan la ministra Suella Braverman va fer unes declaracions desafortunades sobre les persones sense llar, va ser automàticament cessada pel primer ministre. Si l’enduriment de l’Entry/Exit respon –ni que sigui parcialment– a aquelles paraules, la ministra hauria de tenir la dignitat política de dimitir; i, si no ho fa, algú per damunt seu hauria de tenir el coratge de cessar-la. El debat útil no és inflar greuges, sinó fixar polítiques d’habitatge serioses, cooperació real amb els veïns i una comunicació pública responsable.