Hem fet tard

“Amb l’objectiu d’assegurar la preservació del patrimoni cultural immoble del Principat i vetllar pel seu manteniment en un entorn adequat, el Govern ha aprovat els edictes de definició dels entorns de protecció de les esglésies de Sant Joan de Caselles, de Canillo, i Sant Miquel d’Engolasters, d’Escaldes-Engordany” (font govern.ad). També diu que “Cal recordar que tant Sant Joan de Caselles com Sant Miquel d’Engolasters són dos monuments destacats del patrimoni cultural i formen part dels elements que s’inclouen dins de la candidatura transnacional a patrimoni mundial de la UNESCO, Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra”. Candicatura, com deia un recordat conseller general, que es vol presentar al citat organisme el pròxim mes de gener. La llei diu que els entorns de protecció (també de govern.ad) “consten de dues zones: una d’acompanyament (zona 1) i una altra de preventiva (zona 2). La zona 1 és la més pròxima al monument i té en compte les parcel·les que estiguin a tocar o situades dins del perímetre de 20 metres comptats des del bé d’interès cultural, per a la qual s’estableixen una sèrie de criteris destinats a preservar la imatge del monument i del seu entorn més immediat. I, la zona 2 va més enllà del perímetre de 20 metres i s’entén com una continuació del context del monument que inclou la major part de les visuals i elements paisatgístics que l’acompanyen”. Només cal visualitzar ambdues esglésies, sigui de memòria o fent-hi un tomb, per constatar que –una vegada més– hem fet tard. Per cert, la llei del Patrimoni cultural andorrà es va aprovar l’any 2003.