Moral i virtuts

Després de la certificació del president de la República Francesa, actuant com a tal, que l’acord d’associació d’Andorra amb Europa té caràcter mixt –és a dir, que conté punts que afecten competències pròpies dels estats i, per tant, han de ser ratificats per cadascun d’ells–, per a molts la possibilitat d’un referèndum aquesta legislatura s’allunya encara més. Per si no ho teníem del tot clar, aquesta mateixa setmana el secretari d’Estat ja ho deixava entreveure en afirmar que, vist el ritme de debats al Consell de la UE i els terminis que se’n deriven, no era recomanable fer un referèndum gaire pròxim a unes eleccions, com tot indica que podria passar, ja que els riscos de contaminació del plebiscit amb els comicis són evidents. És veritat que també llegim que l’oposició –la contrària a l’acord– fa una lectura a la inversa, en la qual diu que precisament l’explosió que ha significat el posicionament de Macron fa encara més urgent la celebració d’aquest referèndum com més aviat millor, abans fins i tot del pronunciament del Consell de la UE, que no es preveu fins al 2026, allunyant-lo així d’unes eleccions legislatives que –si no hi ha avançaments– s’haurien de produir amb normalitat a molt trigar la primavera del 2027. Aquest debat, que s’emmarca clarament en els marges democràtics i és importantíssim per al futur del país, massa sovint esdevé arma llancívola declarant enemic tot aquell que opina diferent. A mi em trasllada als postulats d’Alexis de Tocqueville, en els quals ens diu que la democràcia es fonamenta en el civisme, la confiança, l’amistat i el respecte, és a dir, en la moral i les virtuts dels ciutadans.