Garbuix informatiu

El món és un lloc cada vegada més complex i al mateix temps la informació és cada cop més simple –en el pitjor sentit de la paraula–. Les notícies es fragmenten en fascicles immediats, llestos per pair i oblidar. Les declaracions descontextualitzades, les dades no contrastades i la manca de bagatge de qui escriu dificulta enormement la possibilitat de formar-se una opinió fonamentada en gairebé res. L’única opció com a ciutadana és assumir la tasca de resseguir les fonts, tirar d’hemeroteca i comparar publicacions mirant de treure’n l’entrellat. I qui té temps i ganes de posar-s’hi? L’ofici de periodista va pel pedregar des de fa temps. Aquí i arreu. Redaccions mutilades i no prou ben pagades, horaris extensius, manca de formació i de coneixement del país, rotació infernal, injeccions d’IA per mirar de pal·liar les mancances i l’algoritme i els comentaris com a termòmetre de l’èxit. El resultat no és un altre que persones poc i mal informades, brou propici per a la polarització de la societat, opinions que volgudament es barregen amb les notícies –fent-les passar com a fets– titulars tendenciosos i deriva ètica quan es tracta de passar la mà per la cara a la competència. Recordo amb enyor quan havies d’esperar al matí per obrir un diari per assabentar-te del que havia passat el dia anterior. En una plana –quan el tema s’ho valia– hi havia els fets explicats, argumentats i contrastats. Posats en context i –amb una mica de sort– amb l’anàlisi pertinent en un destacat. Potser és que em faig gran. Potser això no va ser mai realment així, però seria bonic pensar que podríem tornar-hi.