Des de la presó

Segons un article publicat a Le Figaro aquesta setmana, Nicolas Sarkozy rep cada dia centenars de cartes, regals i missatges de suport a la seva cel·la de la presó de La Santé, on va ingressar el 21 d’octubre. Aquesta mobilització ciutadana ha agafat d’imprevist els treballadors, que han vist incrementar la seva feina.

Els funcionaris penitenciaris han de revisar i gestionar un volum inusual de correspondència que no cap dins les dependències de l’expresident.

Els enviaments inclouen llibres, xocolata, medalles religioses i fins i tot diners per a la cantina. Més que una mostra de fidelitat política, són gestos d’afecte que volen reconfortar un líder popular caigut.

Els advocats de Sarkozy van cada dia a fer el seguiment del seu client i surten amb bosses plenes dels objectes i cartes dels ciutadans. Les cartes no jutgen, són de suport.

Els regals no exigeixen, acompanyen el polític. I en aquest suport, Sarkozy segurament pot sentir que fins i tot en la derrota hi ha dignitat. Sarkozy ha promès respondre a cada carta, segur que ara tindrà temps de fer-ho.

És un compromís que, més enllà de la logística, simbolitza la voluntat de mantenir el vincle amb el món exterior, potser d’evitar l’oblit que el temps inexorable porta.

Els mites generen aquesta polarització, fins i tot en situacions en què es jutgen conductes dubtoses, sempre hi ha qui els admira i qui els odia.