‘Abrakadabra’

Diumenge passat vam anar a veure amb uns amics Abrakadabra. És una d’aquelles obres de teatre que per agenda personal un no hi va poder anar el dia de l’estrena, l’abril passat, i esperava l’oportunitat d’una segona representació per assistir-hi, sobretot després de la bona crítica que va rebre. Sort que em va avisar amb temps la Núria Montes, si no potser m’hauria tornat a passar de llarg per haver contret altres compromisos. Hi anava com sempre en aquesta mena de produccions, és a dir, amb la voluntat de donar suport al teixit artístic del país independentment de la valoració final que en pogués fer. I, per què no dir-ho, també hi havia altres factors més personals, com, per exemple, que soc bastant fan d’alguns dels actors que l’interpreten (m’estalviaré noms), que amb el Juanma m’uneix una afinitat electiva i que em sento permanentment encuriosit pel món Rechi. Però cap d’aquestes premisses va pesar a l’hora de sortir de les Fontetes i respondre a la típica i temuda pregunta que ens fem tots quan als passadissos ens trobem els amics i ens diem: “Què? Què t’ha semblat?” Abrakadabra és una gran obra, amb una interpretació genial. Una comèdia esbojarrada, trepidant i en la qual veus com els actors s’ho passen bé dalt de l’escenari traslladant aquest estat d’ànim als espectadors. Per cert, vam anar-hi diumenge al migdia, una hora en la qual no estem gaire acostumats que es programin representacions teatrals, però l’experiència també en això va ser altament positiva. Omplir de cultura els espais buits del dia a dia és omplir-los d’ànima.