De temporada (passada)

Estic indignat i crec que amb raó. M’agrada molt la fruita i, en aquesta època, em foto les mandarines que dona gust. De fet, ara arriba la temporada per degustar-les: els primers dies encara àcides, petites i una mica verdes, després ja ben dolces i, a final de l’època, quan ja comences a pensar que aviat arribaran nectarines i préssecs, grosses, una mica seques i amb pinyols. Però vivim un temps en què això del producte de temporada és un concepte que només es poden aplicar els que tenen hort. Perquè a la fruiteria tens melons, carabasses i pràcticament de tot, els 365 de l’any. I per què m’indigno, es preguntaran? Doncs perquè d’unes setmanes ençà, les fruiteries ja llueixen mandarines, però resulta que ni són petites, ni àcides, ni de tons verds: són rabassudes, seques, d’un color taronja intens i amb pinyols. Són, per tant, les restes de l’any passat, guardades durant mesos en neveres i servides ara com a producte de temporada, perquè és temps de mandarines i tant se val de quin any siguin! Es deuen pensar que som imbècils, és clar, i que no notem la diferència. I no pateixin, que en qüestió d’un parell de setmanes tindran la barra de posar-nos-les d’aquesta temporada com si res. Em diran exagerat, però això és un engany en tota regla: si no fos una enganyifa les tindrien tot l’any a la venda; treure ara fruita de la temporada anterior venent-la com si fos d’aquesta és mentir al client. Per no parlar del flac favor que es fa al producte fresc, que ha desaparegut de la quotidianitat per deixar lloc a coses atemporals, que no saps d’on venen i que no valen res. De gust, perquè el quilo val un ull de la cara.