D’Andorra a la UE: decidim

De la Seca a la Meca. D’un digital al Diari andorrà per excel·lència. Gràcies a la direcció per confiar en mi per a aquesta nova aventura. I de la Seca a la Meca també vol dir d’Andorra a Europa: Arribarem? Volem arribar? No, no soc pessimista; soc realista. Fa anys que ho dic: Andorra no està preparada per assumir aquest repte. Igual que dic que hauríem d’haver consultat la ciutadania abans de gastar milions en un procés d’associació que, si avui es votés, difícilment tiraria endavant. Ara, després d’anys avançant sense brúixola democràtica, alguns posen sobre la taula la idea d’unes eleccions plebiscitàries. Però, independentment del tipus de comicis, sabem que DA hi arribaria en una posició fràgil i amb un candidat que molt probablement està condemnat a sortir a perdre. I no hem d’oblidar pas que tenim un cap de Govern que no convocarà una consulta que podria fer-lo passar a la història com el líder que va perdre el referèndum. Ens esperarien, doncs, uns comicis ajustats, tensions per governar i una UE que, com ja vaig advertir, probablement declararà l’acord totalment o parcialment mixt i, per tant, sentenciarà l’acord com quelcom inassolible abans d’acabar la legislatura. Així doncs, potser és hora que siguem intel·ligents: o bé sortim del tauler, com va fer Mònaco, o bé donem la paraula al poble. Un país madur ha de poder decidir el seu futur. Per què no posem sobre la taula un referèndum on la ciutadania puguem decidir si realment volem continuar gastant diners públics en un acord que, si un dia arriba, canviarà Andorra per sempre?