Marrameu i Marrameua

Segur que en un dia com el d’avui, nit de castanyes i panellets, hi haurà una tornada que hauria de sonar moltes vegades, si no fos perquè estem acabant la setmana de vacances escolars de Tots Sants i, per tant, les aules romanen tancades. No, tranquils, no escriuré sobre el debat etern de contraposar castanyada amb Halloween o el que s’ha acabat anomenant Castaween en una fusió de paraules i conceptes que ja en el seu dia em va semblar enginyosa; aquest és un tema que ja he tractat altres vegades amb un posicionament força clar al respecte. La tornada de la qual els parlo no és altra que la del Marrameu torra castanyes, una cançó popular i tradicional que s’emmarca en la celebració de la castanyada i que, segur, l’hem escoltat, l’hem cantat i l’hem fet cantar moltes vegades al llarg de la nostra vida, sobretot als més petits. Però com passa amb moltes cançons tradicionals, el Marrameu no està exempt de crítica perquè la seva lletra no és que precisament ens evoqui conceptes i valors que avui en dia transmetríem, sinó més aviat al contrari: des del que podríem considerar –segons la mirada de cadascú– maltractament animal en la primera estrofa –al crit de “ja tenim un marrameu mort” per l’esclat d’una castanya que no ha estat convenientment tallada a l’hora de posar-la a les brases– fins al rol de gènere que atorga a la Marrameua en la darrera estrofa cosint-li els mitjons a casa al Marrameu, que prèviament ens deixa clar que “ja no s’enfila per terrats i balcons”. Evident frase sexista que possiblement avui pocs compositors o creadors musicals (el risc zero mai existeix) s’atrevirien a utilitzar.