La gràcia del 67

El temps passa per a tothom, i a internet encara més ràpid. Totes les generacions, especialment les més recents, han intentat mantenir-se a l’última i entendre el complicat llenguatge que es parla online, i totes han fracassat. Ara li toca acceptar el pas del temps a la meva, la dels nascuts entre final dels noranta i principi dels 2000. Si ets jove, potser el número 67 –o six, seven– et provocarà alguna reacció. Si no, busca algú menor de vint anys i que t’ho expliqui. Aquest és l’últim gran mem de les xarxes: per alguna raó, s’ha decidit que els números sis i set són graciosos i a mi això ja em comença a quedar lluny. El que fa uns anys eren bromes que entenia i em feien gràcia, ara comencen a sonar com un idioma que no comprenc. El pas del temps és implacable, i encara més a internet, on en una setmana pot néixer una broma i caducar. De fet, diria que el six, seven ja està una mica passat, però no em feu gaire cas. Suposo que és llei de vida: el que abans era el teu llenguatge, amb els anys se t’escapa de les mans, i no passa res. Aferrar-se gaire a les tendències per no quedar-se enrere tampoc és la solució, ja que el món d’internet és essencialment per a la gent jove i sempre resulta estrany quan algú amb massa anys les utilitza. Així que per a aquells que, com jo, veuen com passa el temps, el millor és no preocupar-se i algú ja trobarà el següent número graciós.