Compromís comunitari

Sovint el soroll no ens deixa escoltar. Hi ha veritables professionals del soroll que cerquen distorsionar la realitat i eviten que ens fixem en allò que és rellevant per a la comunitat. Al país hi tenim veritable talent, molt del qual format a casa, però també en tenim del que ha arribat, s’ha instal·lat i, silenciosament, mentre anava elaborant les seves creacions artístiques, ha fet un gran exercici d’integració social i cultural digne de tot aquell que es vol sentir formant part d’una comunitat. Parlem molt dels primers, dels sorollosos, encapçalats per determinats streamers que, atrets pel país per motius fiscals, viuen aïllats del món que els envolta, sense interessar-se’n, ni tan sols voler entendre’l. Per això és bo que donem valor als altres, a aquells que sí que veritablement estan compromesos amb la comunitat en la qual s’integren, als que fan una feina silenciosa però molt valuosa per la col·lectivitat, per la seva cohesió i el seu enriquiment social i cultural. En aquest grup hi ha persones com Rafael Serrallet, guitarrista clàssic valencià instal·lat a Ordino des de fa uns quants anys amb la família, implicadíssim en molts dels esdeveniments culturals i, especialment, en el món de la cultura popular de la parròquia. Persones com Serrallet ens aporten molt com a comunitat i no només talent, sinó una manera d’entendre la societat, el país i el món diametralment oposada a la que ens ofereixen els que són mestres del soroll. Rafael Serrallet afronta en els pròxims dies un repte grandiós, nominat als Grammy llatins en la categoria de millor àlbum instrumental per Y el canto de todas, el 13 de novembre sabrà el resultat. El fet d’haver estat nominat ja és un gran triomf.