Diners en efectiu

La gran apagada que va patir Espanya fa uns mesos va demostrar, entre d’altres coses, la dependència que tenim actualment del món digital. Des d’aquell dia, cada vegada que baixo a Barcelona duc diners en efectiu a la cartera, cosa que reconec que habitualment no faig mai a Andorra. Amb l’apagada, no es podia fer res i molta gent es va quedar tirada per no poder pagar ni un taxi ni tampoc una ampolla d’aigua o una bossa de pipes! Això em porta a la cartera digital que ha anunciat aquesta setmana el Govern d’Andorra. Sens dubte, una gran notícia que ha de fer les coses molt més pràctiques i que va pel camí de digitalitzar l’administració per poder fer, de forma senzilla i des de casa, la majoria dels tràmits. Però, és clar, què passa si ens quedem sense electricitat, sense bateria al telèfon dit intel·ligent o si cau el sistema de validació dels documents. Dilluns, durant un parell d’hores, hi va haver problemes amb els pagaments amb targeta. És una cosa relativament poc freqüent, però que quan t’hi trobes, et quedes en calces. I, és clar, si t’hi quedes a tocar de casa, mira, però segons en la situació que et trobis... Si alguna cosa falla i només duem la cartera digital, podem ser atesos al metge o a urgències, ser degudament identificats si s’escau i tota la pesca? Sincerament, em costarà deixar la cartera física a casa, de la mateixa manera que tot i poder pagar amb el mòbil segueixo portant la targeta al damunt. Suposo que és una qüestió d’adaptació i que, al final, tot allò físic està condemnat a desaparèixer. Això sí, fins que la cosa es gira i hom acaba trobant a faltar la cartera i dur-hi calés en efectiu.