Creat:

Actualitzat:

Hi ha caps de setmana que serveixen de mirall. I el que acabem de viure és un d’aquells que retrata, amb tota la seva llum, el potencial –i també les contradiccions, que n’hi ha per donar i regalar– de l’esport a Andorra. Un país petit que sovint es mira l’esport amb displicència, com si fos un entreteniment accessori i no una eina de projecció, cohesió, identitat i, sí, encara que estigui ple d’incrèduls, de veritable interès. Aquest cap de setmana, el nou Estadi de la FAF, a Encamp, va acollir un partit de Segona Divisió entre l’FC Andorra i el Granada, una fita que fa menys d’una dècada hauria semblat pura ciència-ficció. A la Baixada del Molí, dissabte, al Pavelló Toni Martí, el MoraBanc Andorra va sobreviure a dues pròrrogues i va fer esclatar el món amb una cistella impossible de Rafa Luz des de 27 metres, convertint-se en viral arreu. I, per si faltava poesia, quatre dels millors ciclistes del planeta –Tadej Pogacar, Jonas Vingegaard, Primoz Roglic i Isaac del Toro– pedalaven per algun port i pel centre d’un país que s’ha convertit en santuari d’aquest esport. Tres esdeveniments d’un abast considerable en un sol cap de setmana i, tanmateix, encara hi ha qui considera que l’esport no és notícia, que no és essencial. Potser caldria entendre que l’esport també és cultura, és país i és emoció compartida, que quan un gol, una cistella o una pedalada fan tremolar Andorra, el país s’explica millor que amb mil discursos i excuses buides que freguen la falta de respecte.

tracking