Calendaris d’advent

A finals del segle XIX, les famílies protestants d’Alemanya van començar a marcar amb guix els dies de l’advent a la porta o a la paret de casa. D’aquesta manera, feien un senzill compte enrere fins a l’arribada de Nadal. Amb els anys, les marques de guix van cedir el pas a les espelmes, que s’encenien cada vespre durant les setmanes preparatòries al Natalici. No va ser fins uns anys després, quan el temps d’advent va ser engolit per aquest desfici nostre de monetitzar tot allò que pugui ser rendible, que a poc a poc s’han anat posant de moda els calendaris d’advent fins a arribar a semblar una plaga bíblica. Primer amb xocolates i dolços, i avui, amb gairebé qualsevol cosa. Només cal fer un tomb pel veïnat de TikTok per veure que la cosmètica guanya la partida. Les grans marques tenen l’excusa perfecta per anar escalfant motors i ben embolcallats en cel·lofana cobrar-te a preu d’or les mostres que fins ara t’afegien de compliment a la bossa, després de fer una compra a la perfumeria de confiança. Però no només cosmètica: infusions, melmelades, i fins i tot es poden trobar calendaris d’advent de llibres, cervesa o patés. La qüestió és estimular –al preu que sigui– la dopamina de desembolicar paquets i anticipar-nos a l’orgia sensorial i gastronòmica de les festes de Nadal. Pel camí ens queda el perquè de tot plegat. I en aquest món accelerat i ple d’excuses per gastar –però no necessàriament per compartir– comencem a anticipar-nos amb tant avantatge que ja estem descobrint finestres quan encara no hem tastat ni un panellet. D’això se’n diu fer Pasqua abans de Rams.