Pau? Què més voldríem!

Quan semblava que de l’extermini planificat dels palestins a Gaza, fins i tot els mitjans més afectes al poder començaven a dir-ne “genocidi”, s’esdevé la Pax Trumpiana. Tornem a ser a la casella de sortida: Palestina i palestins no existeixen. Només hi ha espai, temps, ulls i veu per als ostatges de Hamas. Donald Trump és ara el gran pacificador i amic pels segles dels segles del poble d’Israel. Aviam, per dir-ho curt i clar: pla de pau? I una tefa! El que Hamas, falsament erigit en portaveu d’un poble a qui no representa, i els EUA van signar a Egipte fa una setmana és una rendició sense condicions dels palestins i Palestina. Només un detall: els jueus captius –a hores d’ara una cinquantena– reben tracte d’ostatges; els prop de dos mil palestins, de presoners de guerra. No podem menystenir les paraules d’una estudiada posada en escena i els missatges que ens arriben. Genocidi? De quin genocidi parlem? Si s’ha assolit un alto el foc –signat amb més presses que coneixement, aguantat amb pinces–. Aquesta “fantàstica” treva és una tefa –i en van dos– lligada amb un cordill –que em perdonin els ofesos–. Des que es va fer efectiu l’alto el foc el passat dia 10, ja hi han mort almenys 23 persones. No m’ho invento (El País, 16/10/25). I l’estratègic pas fronterer de Rafah –entre Egipte i Gaza– roman tancat, malgrat que figurava que Israel l’havia d’obrir. Des del 7 d’octubre de 2023, a Gaza han mort 66.148 persones i 168.716 han resultat ferides (font: OCHA, Oficina per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides); que també dona les israelianes: 1.466 morts i 339 ferits, la gran majoria soldats. Pau? Què més voldríem!