Pantalles apagades

El mòbil ha deixat de ser una eina per passar a ser una distracció permanent dins les aules. L’experiència de l’escola andorrana de segona ensenyança d’Encamp, pionera a retirar els telèfons durant tota la jornada, n’és una prova: menys conflictes, millor ambient i una acollida positiva per part de les famílies. No es tracta d’una mesura autoritària, sinó de sentit comú.

El 89% dels docents de Catalunya que han viscut una regulació similar asseguren que la convivència i el rendiment han millorat. El 68% defensa una prohibició total a secundària. Són dades clares, que posen en relleu una evidència: quan desapareix el mòbil, l’atenció torna, la interacció millora i l’aprenentatge guanya.

El problema no és només acadèmic, és social. L’assetjament escolar sovint comença o s’intensifica a través de pantalles, amb missatges que poden arribar a qualsevol hora i a qualsevol lloc. El ciberassetjament és més invisible, més cruel i molt més difícil de detectar. Com podem demanar als centres educatius que garanteixin el benestar si no els donem eines per limitar aquestes situacions?

Treure el mòbil de les aules no és fer un pas enrere. És protegir el dret dels alumnes a estudiar, a conviure i a créixer sense la pressió constant d’un dispositiu que, massa sovint, no suma, sinó que resta. Ho dic jo, que m’autoinculpo d’abusar del mòbil. Els avenços són bons segons l’ús. Com va passar amb la dinamita.