Diàlegs

Hi ha diàlegs cinematogràfics que se’t queden gravats. Aquest s’obre amb la imatge d’una pantalla de TV amb Barack Obama fent el seu discurs de la victòria electoral, en el moment que diu “... per reclamar el somni americà i reafirmar aquesta veritat fonamental, que som un sol poble”. La resposta del protagonista és una fuetada directa a l’essència de la República Federal dels Estats Units d’Amèrica del Nord. “Amic meu, Jefferson és un sant americà perquè va escriure les paraules “tots els homes són creats iguals”. Paraules que clarament no es creia, ja que va permetre que els seus propis fills visquessin en esclavitud. Era un ric esnob del vi que estava fart de pagar impostos als britànics. Així que va escriure unes paraules precioses i va despertar la multitud, i van sortir i van morir per aquestes paraules mentre ell s’asseia, bevia el seu vi i es follava la seva esclava. Aquest paio em vol dir que vivim en una comunitat? No em facis riure. Visc a Amèrica, i a Amèrica, tu estàs sol. Amèrica no és un país, és un negoci. Ara... paga’m, collons.” L’speech el deixa anar Jackie Cogan (Brad Pitt) a l’escena final de Mata’ls suaument (Killing Them Softly), thriller policíac nord-americà escrit i dirigit per Andrew Dominik el 2012. Curt, ras i clar: els EUA són un negoci. Al tornar-lo a escoltar, aquesta afirmació que podria haver estat agosarada llavors, ara reflecteix una aclaparadora realitat. I el que és més greu és que un té la sensació que Andorra també ha esdevingut simplement i purament un negoci. Per cert, la novel·la en què està basada la peli, Cogan’s Trade de George V. Higgins (1974), és encara millor.