Macron ‘le président’

La França d’Emmanuel Macron viu una de les crisis polítiques més profundes dels darrers anys. El president, que va arribar al poder el 2017 amb una imatge de renovació i pragmatisme, ha vist com la seva popularitat s’enfonsava fins a nivells històrics. Les causes són múltiples: la dissolució, molt poc estratègica per part del president francès, de l’Assemblea Nacional el juny del 2024, la fragmentació parlamentària en un país tradicionalment bipartidista, les tensions socials per les polítiques d’austeritat i la incapacitat de formar governs estables. En només un any, França ha tingut quatre primers ministres, l’últim dels quals, Sébastien Lecornu, va dimitir després de només 27 dies en el càrrec. Aquest clima d’inestabilitat ha tingut conseqüències directes en l’agenda internacional de Macron, que ha de centrar tots els seus moviments a resoldre la crisi que té al seu país. La visita oficial al Principat, prevista per als dies 16 i 17 d’octubre, ha estat anul·lada. El Govern andorrà ha confirmat que la visita es traslladarà al primer semestre del 2026, prioritzant Macron la gestió de la crisi interna francesa. La situació actual posa en dubte el seu mandat fins al 2027. Amb l’oposició exigint eleccions anticipades i els seus aliats cada cop més distanciats i dividits sobre el camí que s’ha d’empedre, i la pujada de l’extrema dreta de Le Pen, Macron es troba en una posició fràgil, intentant mantenir la governabilitat d’un país que busca el camí a seguir.