Pressions

Quan un llança un pols ha de mesurar bé les possibles reaccions i conseqüències, perquè si no corre el perill de quedar malament, posar-se l’opinió pública en contra o, depèn de com, fins i tot de poder fer el ridícul. La Federació Andorrana de Futbol, esperonada pels seus clubs, va llançar-ne un contra el Govern per l’assumpte dels permisos de treball, amb el futbol base i l’FC Andorra com a ostatges. Evidentment, tothom té legitimitat per protestar com cregui oportú, no seré jo qui ho censuri, però amb l’amenaça de deixar la canalla sense entrenaments i competició, el que va aconseguir la FAF (perquè per molt que la rebequeria fos dels clubs, qui donava la cara era la federació) va ser posar-se la gent en contra, especialment les famílies, però també l’opinió pública en general. Perquè si els clubs tenen problemes per arrencar la lliga (a sobre en molts casos per negligència pròpia i ni tan sols presentar la documentació requerida), qui no en té cap culpa és la base o els equips de futbol sala que compleixen la normativa. Tema a banda és l’amenaça de deixar l’FC Andorra sense poder jugar a Encamp. Suposo que els instigadors creien que pressionant amb els tricolors li entraria la por al Govern, però pocs creien que no hi jugarien, com va acabar passant. I tot això amb una amenaça que no va durar gairebé ni 24 hores i que va ser desconvocada a canvi de res. Tot el que ha passat deixa la federació amb mala imatge i els clubs que ho han fet malament (ni de bon tros són la majoria) en surten mig impunes. Pel bé de tothom, que s’acabi d’arreglar i comenci el futbol.