Sopars de duro

La mare del futbolista Lamine Yamal –contractada per una empresa d’esdeveniments– s’hi ha posat bé per servir d’esquer a tots aquells que vulguin compartir taula amb ella pel mòdic preu de 330 euros. La cita tindrà lloc el 7 de novembre a l’hotel Leonardo Royal, al centre de Londres. 330 euros que donen dret a una copa de cava, una de vi, tres plats, postres, cafè i una foto amb ella –sense foto la broma es queda en 150 euros. La qüestió és que –entre naps i cols– tampoc hi estaran gaire amb ella. Fins a 400 persones no tenen res millor a fer aquell dia i ja han confirmat l’assistència. No puc deixar de pensar en la mandra infinita que em suposa imaginar el panorama: vestit d’etiqueta i conversa banal centrada en la vida i miracles d’un jovenet que tot i que toca bé la pilota, no ha fet res a la vida més que tocar-la. De què parles en un sopar amb la mare d’un futbolista? Li demanes pels cereals que menjava de petit? Per les assignatures que més li costaven? Si ha estat un descans no haver de pensar més en el futur? En la por irracional a una lesió que trenqui els somnis –i modus vivendi– de tota la família? Això si aconsegueixes acostar-t’hi, és clar, perquè aquests 400 participants en el sopar compartiran espai, però difícilment més de deu podran seure a taula amb ella. Vivim la fi de la civilització tal com l’enteníem i qualsevol excusa és bona per demostrar que la imatge es construeix sobre la sorra, la reputació bascula en funció del nombre de likes i els valors muten amb les modes. Com deia Grouxo Marx, aquests són els meus principis, però si no t’agraden en tinc d’altres.