Drac

La saviesa popular ens posa davant d’un dilema: millor ser cap de ratolí o cua de drac? Però potser la pregunta real és: volem manar en un grup de WhatsApp de tres persones o ser l’últim en una fila que va cap a alguna banda?

Ser cap de ratolí és atractiu: tens el control, decideixes si es fa birra o vermut, si es penja la foto amb filtre o sense.

Però també et toca fer-ho tot. Ets el que organitza, el que recorda aniversaris, el que fa servir Excel per repartir les despeses del sopar. Liderar és esgotador, sobretot si el ratolí és miop i no sap on va.

En canvi, ser cua de drac té mala fama, però té avantatges. No tens responsabilitats. La cua no pensa, però es mou amb força i pot influenciar. I si el drac vola, tu també. Encara que sigui enganxat a l’última escata.

Vivim en una societat en què tothom vol ser influencer, CEO, líder d’opinió. Però potser cal reivindicar el paper de la gent normal: els que no lideren però fan que les coses funcionin.

Els que no surten a les fotos però aguanten el trípode. Els que no tenen veu però mouen l’entorn.

A vegades, ser cua de drac és observar, esperar el moment l’oportunitat. I quan el cap s’equivoca, ser la part que frena. Perquè no tot és brillar.