Cultura i tardor

En els darrers anys, a l’inici de la tardor –just quan gaudim dels darrers dies d’una bonança relativa mentre el sol llueix al migdia i hi ha aquell contrast de temperatures entre el dia i la nit– s’han anat consolidant un seguit d’activitats que ens conviden a sortir per carrers i places de diverses parròquies combinant, majoritàriament, cultura i lleure. Com a exemples, el Contradans d’aquest cap de setmana –que ja arriba a la cinquena edició i any rere any es va superant–, o el Festicaldes del cap de setmana passat –com vaig gaudir del mític Dawe Rowntree fent de DJ al migdia i de qui vaig aconseguir foto i autògraf sent l’enveja de la meva cunyada–, o el Festac de la setmana vinent... Són espectacles per gaudir amb família, que sense tenir coneixement de xifres ni estadístiques –ho deixo per als amics d’Andorra Turisme– la quantitat d’espectadors són una barreja de gent de casa i visitants que venen de forma més relaxada que no pas l’estrès de les compres de Nadal o les cues de l’esquí. Ei, semblaria que és així. Darrere d’aquests esdeveniments hi ha una forta aposta que, com sempre, passa per la inversió econòmica que puguin fer institucions i patrocinadors sense esperar res a canvi, i aquí és quan es nota on hi ha diner. Seria un error associar productivitat i rendiment econòmic a l’èxit d’aquestes propostes, sobretot si la seva organització prové de l’associacionisme cultural. No hi ha rendibilitat més alta que la social i cultural, perquè sens dubte és la que ens ajuda a construir una societat més justa. No us faci recança, doncs, sortir de casa i passejar-vos per aquests esdeveniments. Després de l’èxit del Festicaldes, recordeu, el Contradans a Ordino aquest cap de setmana.