Identitat i racisme

La setmana passada es va votar al Congrés dels Diputats espanyol la transferència de competències en immigració a la Generalitat, una votació en la qual va guanyar el no amb els vots de PP, Vox i Podemos. En el cas dels dos primers partits, la negativa es fonamentava en la voluntat de centralitzar l’estat i no cedir competències, mentre que Podemos titllava la iniciativa de “racista”. El motiu és que el text que avalava el traspàs de la competència en qüestió afirmava que la Generalitat havia de treballar per “preservar la identitat catalana”. I això és el que alguns, i no tan sols a Espanya, consideren racisme: que l’estat treballi per la preservació de la llengua, la cultura i la identitat d’un poble i un país, independentment de l’origen, la religió o la llengua que parli cadascú. Estem arribant a extrems de ruqueria insospitats i la bandera del suposat progressisme serveix per tapar la ignorància de molts. Perquè qualsevol administració pública ha de treballar per fomentar la cohesió de la societat, una cohesió que, per força, s’ha de basar en drets i deures compartits. La sanitat (per exemple) ha de ser un dret per a tothom, com l’obligació de conèixer i entendre la llengua d’un país (també per exemple) ha de ser un deure. Un deure que es pot exigir de moltes maneres i que cal incentivar i ajudar a assolir quan sigui necessari, però que ha de ser innegociable. El progressisme ignorant que considera això racisme és el que fomenta que els drets no comportin deures, i que la ciutadania deixi d’estar cohesionada com a societat afavorint la guetització. Treballar a favor de la integració mai no és racisme.