Com ens entabanen

Passo de tots els polítics. Estic avorrit i tip amb les seves homilies, farcides sempre de pompa i teatralitat.

Em preocupa la falsedat del president del govern espanyol, qüestionant el paper del Poder judicial. Més concretament perquè ha gosat posar l’ull sobre dos membres del seu entorn més íntim (esposa i germà)...

En un to cregut i xulesc, ha plantificat fins i tot que no té cap problema de governar sense haver-se aprovat els pressupostos. Aferrat a la trona de la Moncloa, s’ajuda del seu homònim Salvador Illa per muntar el paperot de l’encontre amb la rèmora del Messies de Waterloo.

Com a justificació del canvi de criteri, es queda tan ample: va i proclama que “el diàleg és el motor de la democràcia”. Per què no li recorda aquesta cita a Sánchez?

No oblidem que set anys enrere, el mateix Illa va retreure a Quim Torra que es posés a les ordres d’un pròfug de la justícia, anant a Bèlgica. Es pot ser més fals? Les hemeroteques esdevenen la prova del cotó fluix per als polítics.

Prou cinisme! Convé no perdre de vista que el Tribunal de la UE tampoc no valida la legalitat de la Llei d’amnistia. Ara correm-hi tots! En aquest cas, és evident que el diàleg els importa ben bé un rave. Queda clar que el quid de la qüestió rau que necessiten mel·lífluament els vots de Junts, l’antiga Conveniència.