Estils

Els joves han trencat amb el paradigma laboral que durant dècades ha definit l’èxit i la identitat personal. No busquen estabilitat a llarg termini ni ascensos dins d’una mateixa empresa ni ser els millors. El que prioritzen és la flexibilitat, el benestar emocional i la coherència amb els seus valors. Volen sentir que el que fan té sentit, que contribueix a alguna cosa més gran que el benefici econòmic.

Aquest nou model, però, sovint es llegeix com una falta de compromís. Les empreses es troben amb joves que rebutgen jornades eternes, que no volen respondre a correus fora d’hores i que canvien de feina amb facilitat. Però potser no és desídia, sinó una nova forma d’entendre el treball: com una part necessària per fer el que volen.

El repte és doble. Per una banda, les organitzacions han d’adaptar-se a aquesta nova realitat si volen retenir talent. Per l’altra, molts nous entrants al mercat laboral han d’aprendre que la llibertat també comporta responsabilitat. El compromís no ha de ser amb l’empresa, sinó amb la qualitat del que fan, amb els equips amb qui treballen i amb la societat que volen construir.

Potser no és tot com ho veuen una o altres. Potser és que tenen formes de fer-ho que estan distanciades i cal trobar què tenen en comú.