La conducció

Acabat d’arribar i amb 6.500 quilòmetres de conducció durant vint dies per tres estats del continent europeu, no me’n puc estar de constatar que com més al nord més bona conducció trobes a la carretera. He quedat meravellat de com es comporten els conductors al Regne Unit, sigui Anglaterra, Gal·les o Escòcia. Un cop superada la tensió i el temor que pot generar el fet d’anar pel carril de l’esquerra –i tot s’ha de dir que es va superar en pocs minuts– t’adones del respecte que la majoria té cap a l’altre, sempre que tu facis el mateix. El contrast és absolut. Allí, els vehicles respecten els carrils d’entrada a l’autopista, mentre que en el nostre entorn si et veuen entrar premen encara més l’accelerador; o el mateix passa quan has d’avançar en una via de doble carril, mentre que aquí si poden no t’hi deixen posar i ja et fotràs eternament darrere d’aquell camió, allí desacceleren perquè passis de tal manera que es produeix una circulació fluïda sense necessitat de frenades i pèrdues de velocitat que entorpeixen més la circulació. O ja ni esmentar el trànsit a les rotondes... quina enveja! Res a veure amb les actituds que trobem a la de la Comella o a la de Prada Casadet. Perquè sí, perquè crec definitivament que l’art del bon conduir no és aquell que va més de pressa, que fa més accelerades, que derrapa als revolts o que té el cotxe més llampant, o que vol anar sempre al davant, sinó que realment l’art del bon conduir passa, primer, per conèixer el teu vehicle i, després, per ser conscient que a la carretera no vas sol. En definitiva, comportar-se com a bons conductors, aquells que faciliten la vida i les maniobres als altres que com ells van darrere el volant.