Potenciar el talent

Fa uns dies es van publicar les beques als esportistes andorrans. Un programa destinat fonamentalment a permetre a l’esportista entrenar per potenciar el seu talent i assolir objectius en competició. La lògica és que si es fomenta la pràctica d’un esport, se n’obtindran millors resultats. També hi hauria un altre model: que els esportistes no rebin ni un sol euro, que entrenin individualment sense suport ni entrenadors i que, en tot cas, cobrin només si assoleixen un trofeu o una medalla competint internacionalment. Aquest model deixaria molts esportistes enrere, mancats d’entrenadors professionals, de mitjans i recursos. Doncs bé, resulta que el model preeminent rebut en herència en el camp de les lletres és el segon: l’escriptor que escrigui en solitud, traient temps de sota les pedres, sense suports ni mentories i no patiu que, si escriu bé, ja guanyarà algun premi que li compensi l’esforç... Quants talents poden quedar enrere, per manca de temps, recursos o, fins i tot, d’acompanyament d’altres que ja han assolit l’èxit? És per això que el pla estratègic de la Cultura 2030, la bíblia que ha de guiar les polítiques andorranes, parla en el seu punt 3 de suport estratègic a la creació per afavorir la professionalització, de subvencionar les traduccions o d’ajudar a internacionalitzar els creadors. Però per fer això, calen recursos. D’on poden sortir? Doncs d’altres partides que potser avui ja no tenen la mateixa utilitat que fa anys com, per exemple, els premis tornant a la lògica que aplicàvem en el cas de l’esport. Per això, el mateix pla diu de “repensar i reformular els premis literaris actuals” com a part del suport estratègic als creadors.