Erràtics

Si no creiem en la llibertat d’expressió per a les persones que menyspreem, no hi creiem en absolut.” Això ho diu Noam Chomsky, lingüista, filòsof i activista nord-americà, reconegut per les crítiques al poder i la defensa dels drets civils. En molts països, el populisme s’ha convertit en un problema constant per a la llibertat d’expressió. Els governs d’aquest tipus sovint utilitzen aquesta legitimitat per desacreditar, silenciar o marginar les veus crítiques. Mitjans de comunicació, institucions culturals i moviments socials són etiquetats com a traïdors, elitistes o enemics de la nació. Aquestes dinàmiques s’intensifiquen amb l’ús estratègic de les xarxes socials, en què el discurs públic es polaritza i se simplifica. Els líders populistes busquen polèmiques constants, imposen una narrativa de confrontació d’ombres i manipulen l’opinió pública amb missatges emocionals i divisoris. La censura no sempre és directa: pot adoptar formes subtils com, per exemple, la pressió institucional, la retirada de finançament o la criminalització de la dissidència. La política esdevé un teatre, un espectacle, un insult a la intel·ligència del poble, i el debat democràtic queda substituït per desinformació i retòrica incendiària. En aquest escenari, la llibertat d’expressió esdevé una eina fràgil, sovint ignorada quan les opinions incomoden el poder. La frase de Chomsky ens recorda que defensar la llibertat només per a les veus que ens agraden no és llibertat: és hipocresia.