Polarització i reduccionisme

Per fi s’ha acabat una de les pitjors edicions que es recorda de la Vuelta ciclista a Espanya. És una evidència que l’escurçament d’etapes no ha ajudat l’espectacle esportiu. El motiu d’aquesta situació han estat les constants protestes pel genocidi que Israel està infligint contra la població de Gaza. És una evidència que l’atac indiscriminat contra la població, causant milers de morts, i els desplaçaments forçats, són part d’un genocidi orquestrat i dirigit per l’estat israelià. A partir d’aquí, podem parlar a bastament dels motius que han portat a aquesta situació, des dels atacs islamistes de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 (els quals tenien com a objectiu assassinar indiscriminadament i segrestar) fins a gairebé els orígens de les tres grans religions monoteistes, que històricament s’han enfrontat pel domini d’aquest tros de terra que tots consideren santa. En el cas de la Vuelta a Espanya, gran part del problema ha vingut motivat per la presència d’un equip, anomenat Israel i mantingut amb capital israelià. Per a molts, la seva presència ha estat considerada un blanquejament de l’estat d’Israel i, per tant, del genocidi. I, és clar, això ha portat una gran polarització de la societat sobre si realment la seva presència és un blanquejament, de si calia suspendre la volta o no, o de si calia prohibir qualsevol tipus de protesta per garantir la seguretat dels ciclistes. Evidentment, un servidor té la seva pròpia opinió, però per a mi el més preocupant és la citada polarització i el reduccionisme: si no estàs amb mi ets partidari dels genocides o bé ho ets dels terroristes, sense cap més opció possible... Realment això ens cohesiona com a societat?