Topolítica

Alguna escletxa de seny es deu haver escolat –esporuguida– entre les ments pensants i els experts en branding nacional, que no només tornen a parlar en català, sinó que a més ho fan mirant de protegir la toponímia andorrana. Un cop superat el sufix -and, que tant servia per batejar una ONG, una entitat bancària o una manicurista; un cop entès que traduir de l’anglès no fa més atractives les propostes i –sobretot– un cop assumit que no hi pot haver més negocis, entitats o partits que s’amaguin darrere la imatge d’una grandalla o el nom de les “set parròquies”, ara, finalment, comencem a entendre que no hi ha res com tornar als orígens i mirar de treure-li punta als fantàstics jocs de paraules que s’amaguen rere els noms dels nous partits i coalicions. Com Claror o EnClar. Suposo que el fet que tots mirin cap a parròquies baixes és casualitat. L’oportunitat de Concòrdia –un oxímoron apassionant per als amants de la semiòtica– també la podríem incloure dins el paquet de bones pensades, sempre que no acabin arrencant-se el monyo–. Profecia autocomplerta en dirien alguns, si mai passés. Així que, de cara a les properes eleccions –i més en previsió que les coalicions actuals es tornaran a fer i desfer fins a configurar un nou mapa que barrejarà les mateixes cartes abans de posar-les sobre la taula– els proposaria sumar-se a aquesta nova tendència i refrescar les capçaleres dels partits amb noms genuïns i nostrats. Mereig, Sobirans, Ensegur o Galliner. N’hi ha per triar i remenar. La comissió de toponímia d’Andorra n’ha recollit més de 4.200. Segur que algun els escau.