Democràcia
La democràcia s’ha convertit en les societats desenvolupades en sinònim de llibertat, justícia i participació. Però darrere d’aquesta façana ideal sovint s’hi amaguen dinàmiques que distorsionen el seu esperit original. Els sistemes democràtics —presidencialistes, parlamentaris o semi presidencialistes— prometen representació popular, però en molts casos acaben servint els interessos d’una minoria poderosa, la que ha portat als governants al poder.
Els lobbies econòmics tenen un paper decisiu. Grans corporacions, bancs i grups d’influència financera tenen capacitat per condicionar polítiques públiques, finançar campanyes electorals i influir en l’opinió pública. Això crea una democràcia de dues velocitats: una per als ciutadans, que tenen un poder fictici el que els dona el vot cada quatre anys, i una altra per als qui poden comprar influència cada dia.
L’ambició per tenir poder fa que les tensions entre partits, institucions i líders perverteixin el sistema. En lloc de buscar consensos i solucions, sovint es prioritza el càlcul electoral, la confrontació i la imatge.
El debat polític esdevé espectacle, pur teatre de vegades de poca qualitat i els llocs públics que han de ser de servei, una estratègia de màrqueting.
La democràcia no impermeable a la corrupció, ni a la desigualtat. Idealitzar-la sense revisar-ne els límits és tan impensable com poc.