Pudor de 2008

Sense ser expert en economia, un llegeix notícies sobre com va el món (especialment el del nostre voltant) i té la sensació que tot plegat fa una mica de pudor de 2008. Ja fa dies que hi ha certa remor de fons que la gent no gasta tant, que sí que volta i fa vacances, però que la despesa real és inferior a la prevista. En part, és normal: tot i que la inflació s’ha moderat, quan mires els preus de certes coses i veus com han evolucionat en comparació amb el que cobres, has de pensar-t’ho dues vegades. I aquesta sensació al carrer (de cert fre, de moderació de la despesa de les famílies i d’anar just per arribar a final de mes) contrasta amb les grans dades. Llegia fa uns dies que les borses estan en màxims històrics (com el 2008), que a Espanya, per exemple, s’estan firmant més hipoteques que mai (com el 2008) i que la recaptació de l’Estat, també a casa nostra, toca sostre, fet que permet més despesa, apujar sous dels funcionaris i bla, bla, bla. No ho sé; per una banda, hom rep aires que la cosa no va del tot bé i, per l’altra, que tot va de perles, a màxims històrics i molt, molt accelerat. I al mateix temps, la gran economia de l’eurozona, Alemanya, diuen que està frenant més del que es preveia i que ja no és la de fa uns anys, mentre que a França Macron anunciava sacrificis històrics com els que havien fet Espanya o Grècia després de la crisi del 2008... Vaja, que la sensació que té algú llec en matèria econòmica és que pinten bastos, i que moltes coses en l’ambient anuncien moments històrics que ja hem viscut. La pregunta és: si aquests finalment arriben, estem preparats per fer-hi front o també repetirem el desastre?