Científics de barra de bar

En ple segle XXI, amb més informació a l’abast que mai, assistim a un fenomen tan paradoxal com inquietant: el desprestigi de la ciència i del coneixement, qüestionats i menystinguts com si l’evidència empírica tingués el mateix valor que l’opinió subjectiva. Les teories de la conspiració han calat fort en xarxes socials i fòrums digitals, convertits en una barra de bar global en què qualsevol ocurrència, per extravagant que sigui, es difon sense filtre ni contrast. El terraplanisme nega cinc segles d’exploració i observació del planeta. La teoria dels chemtrails assegura que els avions escampen substàncies tòxiques per controlar la població i alterar el clima, ignorant els principis elementals de la condensació. Els moviments antivacunes rebutgen una de les conquestes mèdiques més grans de la història i posen en risc la salut pública provocant el rebrot de malalties superades. I el negacionisme del canvi climàtic només serveix per ajornar l’acció davant la crisi més urgent de la nostra era. Aquestes creences no neixen del no-res: sorgeixen i es propaguen en un ecosistema digital que premia l’espectacle i alimenta la paranoia, i transforma, així, el relat més absurd en alternativa vàlida. El més inquietant, però, és que determinades formacions polítiques de tall populista les hagin incorporat als seus idearis. Perquè una cosa és la pluralitat d’idees pròpia d’una democràcia, i una altra legitimar relats sense fonament que erosionen el debat públic i dificulten l’adopció de decisions basades en evidències.