Enfocament

Un mateix fet històric pot generar lectures completament oposades segons la ideologia des de la qual s’interpreta. La perspectiva no només condiciona la comprensió dels esdeveniments, sinó que construeix el relat que en queda. Per exemple, la Revolució Francesa pot ser vista com l’inici de la llibertat del poble francès després d’anys de monarquies per part de liberals, mentre que conservadors poden interpretar-la com una ruptura violenta de l’ordre tradicional i un ascens incontrolat de les classes populars. La colonització d’Amèrica és presentada sovint com una epopeia de descobriment i civilització, però per als pobles indígenes va significar despossessió, genocidi i destrucció cultural. Aquestes diferències no són només interpretatives, sinó que afecten la memòria col·lectiva, l’educació, els monuments, les commemoracions. George Orwell ho va resumir amb lucidesa: “Qui controla el present controla el passat, qui controla el passat controla el futur”. I és que la història, sovint, no la relaten els qui la pateixen, sinó els qui la guanyen. Per aquest motiu els llibres acostumen a enaltir els vencedors, que són en definitiva els que l’autoritzen. Com diu el proverbi: “La història l’escriuen els vencedors”. Això fa que molts relats oficials invisibilitzin veus dissidents, minories o perspectives alternatives. Els perdedors sovint resten en silenci o són reduïts a notes a peu de pàgina. Les seves experiències, tot i ser igualment reals i significatives, queden fora del relat dominant. Canviar l’enfocament no implica renunciar a la pròpia visió, sinó entendre que la història no és una veritat única, sinó un mosaic de relats. Reconèixer aquesta pluralitat de mirades és essencial per construir una societat més crítica, més empàtica i més justa, capaç d’entendre que les coses no són monolítiques, sinó dinàmiques i sovint disputades.