Decorats

Alguns turistes recorren quilòmetres només per fer-se una foto exactament igual a la que havien vist a Instagram. No buscaven el lloc, buscaven el mirall digital d’una experiència que ja estava viscuda per altres. L’escena es repeteix arreu: platges, muntanyes o carrers convertits en decorats on l’objectiu no és gaudir, sinó demostrar que s’hi ha estat. No importa tant viure un concert com gravar-lo amb el mòbil; l’instant perd valor si no és visible per als altres. No és casual que alguns cantants, des de l’escenari, demanin al públic que deixi el telèfon i simplement escolti: ja ells mateixos perceben que la màgia es perd quan es converteix en registre.

Epicur defensava que el plaer autèntic sorgeix de la simplicitat: compartir un menjar senzill amb amics, observar la natura, sense artificis. Aquest ideal contrasta amb l’obsessió contemporània per mostrar, per semblar perfectes.

La música en directe, quan és viscuda de debò, ens retorna a aquesta experiència autèntica: la vibració col·lectiva, el silenci abans del crit, l’eco de les veus que ressona. Són instants que no necessiten cap filtre ni cap validació externa, perquè tenen valor per si mateixos.

Potser aquí rau la saviesa de Sòcrates: viure amb consciència, sense deixar que l’aparença substitueixi l’experiència.