Creixement

El concepte de creixement va generalment associat a una evolució natural i positiva en el marc personal, professional, social i això en qualsevol organització. El creixement és un procés virtuós que denota satisfacció quan les coses estan ben fetes. Fins i tot, agències oficials regulen, mesuren i valoren les taxes del desenvolupament dins d’un entorn, atorgant-hi mèrits i lloances. El creixement, però, s’ha desbocat i malauradament sembla desenvolupar-se sense control, com qui diu que qui dia passa, any empeny. És ben cert que davant d’aquesta situació, s’han prioritzat estudis i programes que intenten acotar aquest creixement, en funció dels recursos de què disposem, la majoria dels quals són finits. Els Estudis de Capacitat de Càrrega Màxima que aporta cada parròquia són, o bé haurien de ser, el topall per limitar un creixement embravit. Les ofertes coherents en habitatge minven cada dia. Algunes activitats turístiques desafien la convivència. El company columnista ens diu que no hi cabem tots i té raó. Els nostres equipaments sensibles ja estan molt tensionats i els serveis públics se’n ressenten: l’Hospital exigeix una ampliació urgent, la cartera de serveis de la CASS s’expandeix amb prestacions estrambòtiques, Serveis Socials ja figura com un destí excessivament redundant, els serveis de Tràmits presencials denoten col·lapse, amb la consegüent crispació ciutadana. Les escoles freguen volums d’alumnat inimaginables. Fins i tot la presó ens ha quedat petita. Cal planificar, doncs, un creixement sostenible, i potser fer un reset, mentre reflexionem amb un quo vadis, Andorra?