Natural

Els estius de poble tenen quelcom d’especials, et fan créixer amb els peus plens de terra, les mans brutes i el cor ple d’aventures. Els carrers dels pobles eren el nostre pati: hi fèiem cuinetes amb terra i fulles per a les nines, construíem mons imaginaris sota haimes fetes de draps vells de color i jugàvem fins que la llum s’apagava saltant de casa en casa. Les bicicletes ens portaven lluny, fins al riu, al camp més proper o a la piscina municipal, on l’estiu semblava no acabar-se mai entre capbussades i gelats.

Les festes majors eren l’esdeveniment de l’any, moment d’empolainar-se i treure les millors vestimentes: música, llums, coca amb xocolata i balls que reunien grans i petits. Els berenars d’estiu, amb pa amb tomàquet i embotits o xocolata tenien gust de llibertat. I quan el sol es ponia, els jocs de taula omplien les cuines amb rialles i complicitat.

Tot era senzill, fàcil. No hi havia tot el que avui tenen els nostres infants. La proximitat feia que tots sabéssim els noms de tots, fins i tot els de les cases. Les cadires fora el carrer amb els avis observant els moviments dels veïns. Volàvem a paradisos llunyans amb la imaginació per omplir hores buides, sense videojocs, filtres nous o algoritmes que pensessin per nosaltres. Només temps, amistats riures, família i jocs. Tot fàcil i simple.