USAndorra

Aquesta setmana, després de llegir les cròniques sobre la presentació del documental de producció nord-americana Why Andorra i haver-ne escoltat els comentaris de moltes de les persones que hi van assistir, m’ha vingut al cap Pete Seeger. Sí, ja saben, el cantautor de folk americà i activista social que els anys seixanta del segle passat va musicar una lletra de l’escriptora –i també cantautora– Malvina Reynolds dedicada a Andorra. El que va portar l’un i l’altra a la determinació de fixar-se en el nostre país fins al punt de dedicar-li una cançó és prou conegut: una publicació a The New York Times el 1961 en la qual explicava que el pressupost militar d’Andorra era de tres-centes pessetes (4,90 dòlars) i que aquests diners es dedicaven a comprar bales de fogueig per a cerimònies oficials. Com a pacifistes actius que eren Reynolds i Seeger no podien deixar passar l’oportunitat de cantar als quatre vents –mai més ben dit– que al món hi havia un estat no militaritzat. Ho van fer sense conèixer la realitat del país, ni saber quasi on era. Anys més a tard Seeger va venir a Andorra i, certament, va descobrir la pau andorrana, però, per contra, tal com va deixar escrit responent a un qüestionari de l’Antoni Morell, també va quedar perplex: “La meva impressió sobre Andorra és confusa: comprovo que la prosperitat pot destruir moltes formes de vida ben boniques [...]. Quan vaig visitar Andorra vaig descobrir una cosa a la vegada inesperada i en certa manera graciosa, que la pau i la prosperitat n’estaven destruint la cultura.” Farien bé els productors nord-americans de rellegir Seeger.