Hostilitat urbanística

Després d’escoltar opinions no gaire favorables, vaig voler acostar-m’hi per comprovar-ho personalment. I sí, la nova plaça del Poble és una nova mostra –una més– d’un urbanisme absolutament hostil amb el poble, valgui la ironia. És cert que el resultat no ens hauria de sorprendre, perquè aquest tipus d’espais proliferen cada vegada més dins i fora del país. Només cal veure el nyap que acaba de perpetrar-se a la Puerta del Sol de Madrid. Però en el cas que ens ocupa, el comú ens va dir per activa i per passiva que la plaça seria un “refugi climàtic”, quan l’obra resultant és una planxa de formigó ideal per fregir-hi uns ous, però que convida poc a fer-hi vida. Les ombres, de moment, només les hem vist en els renders, aquelles fantasies de Walt Disney que, un cop fetes realitat, es converteixen en el pitjor malson de Stephen King: els tendals són tan escarransits que, més que protegir, et recorden que estàs exposat, i les àrees verdes són testimonials. Encara sort que tot plegat s’ha fet mitjançant un procés participatiu, oi? Ja se sap, els polítics et consulten i després fan el que ja estava decidit d’un inici: convertir un espai que ja no era gran cosa en quelcom pitjor, molt pitjor. Ens venen embelliment i ens serveixen minimalisme àrid; ens prometen ombra i ens regalen un solàrium; ens parlen d’un punt de trobada i ens deixen un lloc on l’únic que vols és no quedar-t’hi. Alguns diran que el projecte està inacabat i que encara falta la fase 2. Ja tremolo.