Sobrecarregats

No tinc clar què ens aporta el fet que les nostres muntanyes vagin sent envaïdes per estructures alienes a la seva naturalesa. Després ens anirem queixant de com estan de maltractats els espais naturals, un maltractament generat fonamentalment per l’actuació humana. Siguem clars: si fomentem determinada activitat en un espai natural concret que res té a veure amb l’entorn que l’acull, i a més ho fem amb l’objectiu d’atraure visitants, és lògic que aquell espai natural acabi degradant-se. Tots som molt conscients –i si no ho som ho hauríem de ser– que l’afluència massiva i promocionada de persones en un lloc natural acaba degenerant-lo. Les conseqüències també seran econòmiques perquè si hi ha un mínim de sensibilitat després s’hauran d’invertir milers d’euros per tornar-lo al seu estat primitiu. Deixem a la muntanya el que és de la muntanya, fomentar la sobrecàrrega de visitants en uns espais els quals tenen el seu atractiu precisament en el respecte al seu entorn natural i la seva delectació, fa que perdin el seu atractiu i que es devaluï el seu interès. Cada cosa té un lloc on ubicar-se. A casa, de petit, m’havien ensenyat que tot allò que fem té una repercussió i, per tant, que havia de ser curós i sobretot pensar en les conseqüències que tindrà en el futur una decisió i/o actuació determinada, perquè probablement aconsegueixi el pa per avui, però acabi fent passar fam al demà. Un principi que es fa servir molt, però que es practica molt menys, afamats com estem d’ocupar territori sense sentit comú.