Judici i opinió

Judici i opinió són dos conceptes que podrien catalogar-se com a sinònims. Una finíssima línia vermella els separa i els distingeixen, però: entenc que absolutament totes les opinions són acceptables i respectables, si gaudeixen d’una expressió educada, conceptualment argumentada, i dins d’un marc social de tolerància i de llibertat. El judici de valors ja comporta per si mateix, intrínsecament, una tònica de superioritat moral, aplicada i avalada pels déus de l’univers. En un debat, quan es construeix des dels arguments, siguin o no compartits, estaríem parlant d’opinió, que pot ser denunciada i/o rebatuda per altres opinions contradictòries. Un interlocutor que dicta exclusivament judicis s’eleva com a ponent sobre una talaia supremacista, i li caldrà disposar d’una jurisprudència i d’un històric fortament arrelats als fets, per rebatre les opinions que no es comparteixen. Malauradament, un judici de valors pot derivar perillosament en atacs personals, desqualificant i situant fora de lloc i de context l’emissor. Per transmetre opinions i judicis cal disposar d’estudi, d’experiència i d’informació. Opinions i judicis poden ser contaminats per la propaganda, aquesta utilitzada a bastament pels mass media. És molt complicat disposar de relats fidedignes que puguin esdevenir coneixement, quan sabem dels mètodes d’uns mitjans que adulteren la informació i que la distribueixen des d’un prisma editorial totalment falsejat interessadament. També, la immediatesa que ens aporten les xarxes, pot afectar la qualitat en el treball de contrast, elemental en la comunicació.