Impunes per la vida

La nit del 8 de juliol, a l’Estació Nacional d’Autobusos, vaig presenciar una escena tan vergonyosa com tristament habitual. Un home insultava i escridassava una treballadora de la taquilla amb expressions (i disculpin) com “puta”, “gossa”, “mal follada” o “darrere un vidre sou tots molt valents”. Un vidre que, per cert, va picar diverses vegades amb agressivitat. El vigilant de seguretat va intentar aturar-lo, però això només va servir per posar-lo encara més violent. Quan la policia va arribar, ja s’havia escapolit. No estàvem davant cap crisi ni cap situació extrema, només era un client impacient. Però es va sentir amb el dret de vexar una treballadora davant tothom, sense que ningú gosés plantar-li cara. Lamentablement, aquest no és un cas aïllat. Cada cop és més habitual veure com alguns descarreguen la seva frustració sobre qui menys s’ho mereix: empleats sense poder de decisió que només fan la seva feina. I que han d’aguantar-ho tot perquè “va amb el lloc” (quan en realitat no hauria de ser així). Ens estem acostumant massa a la violència verbal, a la manca de respecte, a la impunitat. I el més greu és que no hi ha conseqüències. On són els protocols reals de protecció? Les denúncies? Les sancions? Ignoro si el subjecte va poder ser localitzat més tard, però m’hi jugo la pell que en aquests moments deu estar fent-ne de les seves contra un cambrer o una dependenta.