Rol

Ho diem molt: vivim en una era d’immediatesa en què les opinions sorgeixen abans fins i tot de la reflexió. Sovint jutgem allò que no coneixem, per una primera impressió que pot ser enganyosa. Pel que veiem a les xarxes, el que ens diu algú o simplement per una idea falsa que ens fem. És fàcil confondre el rol que una persona exerceix amb la seva essència: un professor sever no és necessàriament insensible, un policia exigent no ha d’ésser autoritari a la seva vida privada. Les aparences sedueixen la nostra intuïció, però la intuïció no sempre encerta. Diversos estudis indiquen que ens formem una primera impressió en només 100 mil·lisegons després de veure la cara d’una persona. Les impressions inicials es basen en múltiples factors: expressió facial, la postura corporal, la vestimenta i higiene, etcètera. Aquesta confusió entre la façana i el fons ens porta a errors que repetim amb una obstinació sorprenent. Opinem amb convicció sobre situacions, persones o col·lectius basant-nos en rumors, actituds puntuals o prejudicis. I en fer-ho, no tan sols ens equivoquem, perpetuem una manera de relacionar-nos poc generosa, poc empàtica. Millorar és una invitació a desfer-nos del pes de les idees infundades i obrir pas a l’experiència directa. La veritat, sovint, es troba en els detalls que no es veuen a primera vista. Per això, cal aprendre a mirar amb més profunditat, a preguntar abans d’afirmar i a reconèixer que jutjar és una manera poc intel·ligent de mirar els altres.