50 anys

Ningú podrà negar el mèrit d’un certamen o festival d’arribar al 50è aniversari. Molt camí recorregut, moltes experiències compartides i segurament molts coneixements adquirits. Ho celebrem perquè és una xifra rodona i tendim a felicitar-nos amb tot allò que fem quan hi arribem, ja siguin 10, 20, 30, 40 o 50, com és el cas, però el sol fet que any rere any es plantegi materialitzar un somni compartit i es faci realitat ja és motiu d’alegria, encara que la data no sigui rodona. És el cas de la Trobada amb els acordionistes del Pirineu que té l’Artur Blasco com a ànima d’un festival que al llarg del temps ha anat passant per diverses etapes: el que va començar al petit poble d’Arsèguel l’any 1976 avui en dia el podem gaudir l’hem gaudit, vaja– a d’altres indrets del Pirineu, com ara la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Castellbò (fins i tot a Manresa). Una barreja de talents impressionant, vinguts d’arreu, que abracen dels més joves a figures consolidades –també del panorama internacional– en el camp de la música d’acordió. Em van comentar que havien sentit a dir a l’Artur Blasco que ja li anava bé el format i la dimensió a què havia arribat la trobada. És més, que no li interessava que es convertís en un acte d’assistència massiva perquè no desvirtués l’essència i l’ànima del certamen (no són les paraules exactes, però és el que se’n desprenia) i, sobretot, reivindicava el caràcter amateur dels organitzadors, que així seria mentre ell continués dirigint-lo. Per no desitjar-ho, déu-n’hi-do els nivells de popularitat que ha assolit convertint-lo en una cita pràcticament ineludible en el món de la cultura popular i, sobretot, en el de la música tradicional.