Tinta: la gran estafa

Una de les grans estafes del nostre món és la tinta de la impressora. Segurament també és la més sensacional i ben pensada, i de les que acceptem sense pràcticament plantejar-nos fins a quin punt ens estan enganyant. I és que cada cartutx de tinta conté en mil·lilitres l’equivalent a una escopinada: es gasta de seguida. I no parlem ja de com de ràpid s’asseca: si es fes servir per fregar, mai s’hauria vist algú posant diaris al damunt del terra humit. El més bo de tot és que aquesta escopinada autoassecant és cara de collons i val el mateix que una impressora. Bé, estic exagerant. Mirant preus he vist que la tinta val 38 euros i la impressora 42, tinta inclosa. Com amb les drogues, la primera va a compte de la casa, que els càrtels (altrament dit, els fabricants d’impressores), faran el negoci amb un addicte per a tota la vida. Quan l’enèsim cartutx de tinta s’ha assecat a la impressora he decidit que ja n’estic fart: a partir d’ara, en lloc de comprar tinta compraré cada vegada una impressora nova. Mala sort si això contamina més. La vella, a més, la llançaré al paratge natural més protegit, patrimoni de la humanitat i bonic que trobi. Contaminació directa a la natura! Si tots fem el mateix, en quatre dies el legislador s’haurà de plantejar com fotre mà a la gran estafa de la tinta per salvar el poc salvable del planeta. Ja n’estic fart de beure en palletes de cartró, menjar gelats amb culleretes de fusta i rentar-me les dents amb raspalls de bambú mentre els fabricants d’impressores generen milers de tones de residus plàstics per encapsular una escopinada de tinta que s’asseca en quatre dies!