Igualtat

El titular resava: “La princesa Elionor defensa l’ètica de la feina ben feta”; al seu costat un altre deia: “Un espontani es cola al Tour de França”. Anaven en una d’aquestes seccions de videonotícies format píndola, l’únic objectiu de les quals és que cliquis per augmentar el tràfic (nombre de visites) del mitjà. Les altres no lligaven amb la mateixa ironia que les citades. Tot i succeir en àmbits inconnexos, ambdues comparteixen impostura. Que Elionor de Borbó i Ortiz, princesa d’Astúries, primera en la línia successòria de la Corona espanyola i com a tal princesa de Girona i Viana, duquessa de Montblanc, comtessa de Cervera i senyora de Balaguer; parli d’ètica i feina ben feta, després del seu periple al Juan Sebastián de Elcano –vaixell escola de l’armada espanyola– és un exercici de cinisme molt del tarannà de la seva nissaga. Pel que fa al jove espontani que va saltar a la carretera en el tram final de l’etapa del Tour buscant el seu moment de glòria i fama a les xarxes –quina, és irrellevant–, val a dir que en va patir les conseqüències personalment en primera persona. D’entrada pel placatge a què el van sotmetre els agents de seguretat de la prova, i una vegada detingut, perquè l’hi va caure a sobre tot el pes de la llei. És el que té ser un ciutadà anònim a la cerca de notorietat. A la protagonista del primer titular la notorietat le viene de cuna, i les conseqüències de les seves accions en qualsevol moment i lloc, no l’esquitxen. Uns neixen estrellats i altres amb estrella. Però, compte, que l’autoritat no es cansa de repetir que tots som iguals. Un acudit que ja ha perdut tota la gràcia, llevat que l’interpretis correctament.